Avui m’he decidit, porto tota la semana donat-l’hi voltes, i avui treure a passejar la bici…que li toqui l’aire pobreta, fot més d’un any que no la toco.

El dia s’aixeca perfecte, fred pero amb sol, total que a les 11 del matí em disfraso i surto a fer un vol.
Hi ha començo malament, jo voliar tot baixades i lo primer es pujada, carrer Sant Jordi i amunt, arribo a dalt i tiro cap a l’esquerra en direcció a la Font del Sastre. Em desvio a la dreta i segueixo la pista de el Sobirà.

No te cap secret, ara esta una mica fotuda segons quins trams, les nevades i les pluges l’han deixat un pel enfangada, vaig fent com puc.
Vaig deixant camins a dreta i a esquerra, camins seguits en altres ocasions com la Font de la formiga, Santa Margarida de Vallors, Sant Miquel de les Formigues…camins poc transitats sino fos per algún senglar…i per algún despistat com jo.

Només a calgut una baixada per acabar fet un cromo de fang, la que m’ha fet arrivar a la taberna de el Sobirà.
Continuo i m’en vaig en direcció a l’ermita de Santa Creu d’Horta, a ma esquerra deixo una pista amb indicador que marca cap a Osor, jo tiro cap a la dreta, despres d’una baixada hi ha soc, quina tranquilitat de lloc.

Em decideixo a baixar per un corriol que “pensó” que em dura a l’ermita de el Pedro, quan m’en adono estic baixant un corriol amb la bici al coll i al peu del Roure de Can Iglesies dic prou…per aquí no es, com a minim per anar amb bici, tornaaaaaaa cap amunt, apa cap a la taberna...i més pujada es clar, la faig caminant.

Passat el Sobirà veig un sender a ma esquerra que amb marques blanques (ruta 10 ermites) m’indica que en 1 hora puc esta a l’ermita de el Pedro…he pensat sort l’he trobat. La segueixó al principi encara pero més tard hi ha veig que per aquí fa segles que no hi ha passat ningu.
El camí es un mantell de fulles, un grapat de bens em donant la benvinguda, be fugan corrents quan em veuen, petits, grans, amb banyes i sense, blancs i negres, estic apunt de fotrem una ostia quan se’m encreua un…la mare que et…

Al final arribo a l’ermita del Pedro, hi ha era hora pensó…bufff estic destroyer, surto a la pista de el sobirà…ara ve baixada…menys mal, em quedo glaçat, ara pujada…catxis la mar…ara fang…ecsssss i per fi hi arribooooo, no estat mal, el dia aguantat i aixó que quan he sortit uns nuvols feian mala cara, una dutxa i a dinar…tinc ganaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

Un altra dia més!!